Preguntes Frequents: FAQ
Finalment canviem el camí per fer una ruta més exigent i hem de prescindir de Sant Martí Surroca, Meridià Verd i Camprodon. la ruta dinal és:
Ens posem en marxa molt a prop de l'estació del Carrilet de Ribes i iniciem la pujada a Bruguera. Anem guanyant alçada per una carretera asfaltada que despres de 3 km ens deixa veure ja la creu del Taga mirant a l'Oest.
Tot just arribant a Bruguera (km 5 de la ruta) decidim canviar l'itinerari i en comptes de continuar pel Camí de Bruguera a Coll de Jou (cara Sud del Taga), Agafem una pista a esquerra cap els Plans de la Massana per atacar el Taga per la seva cara Nord, per Pardines.
Anar a buscar la pista de Pardines des del lloc on estavem resulta ser un camí ben llarg. Increiblement maco però llarg entre boscos prats i sota l'atenta mirada del Puigmal ben present en tota la sortida i amb una catifa de fulles de tardor en tots els ocres possibles.
Finalment iniciem la pista de Pardines al Taga el Torrent del Bosc Fosc que ens deixarà a 1850m. Despres d'uns primers troços amb un pendent raonable comença a enfilar-se fins al punt que pocs de nosaltres són capaços de fer les pudadotes sobre de la bici.
Comença a aprareixer la cara Nord de la Serra Cavallera amb uns colors de tardor espectaculars i anem guanyant alçada poc a poc.
Quan arribem als Camps de Vencerola, els arbres desapareixen i tenim una vista espectacular de l'Olla de Nuria, Puigmal ,etc. a més a més de veure la Serra Cavallera en tota la seva extensió coronada a l'Oest pel Taga. La pista perd pendent però guanya en dificultat tècnica perque esdevé una laberint de pedres pràcticament impossible de pedalar.
Continuem pujant Pels llisos de Vencerola per arribar al Pou del Taga on ens dividim en dos grups. Un que puja al Taga amb les Bicis anant a buscar l'Oeste de la carena del cim (queden 1,5 km i 150m per fer cim) i un altre que es dirigeix a la Portella d'Ogassa pel Bac de Conivella per torbar-se amb el grup que farà cim quan baixi per la carena en direcció a la Portella.
Es fa cim
I baixada pet torrent de la Font del Freixe ... i quina baixada. Si la pujada havia estat tremenda, la baixada està a ' l'alcáda' de la pujada. De fet la baixada és el camí habitual del taga per fer cim des de Sant Martí d'Ogassa. Però dels excursionistes ....
Arribem finalment a Sant Martí d'Ogassa a les 14h. molt més tard del que estava previst i prenem la decisió d'anar a dinar a Ogassa i finalitzar allà la sortida. Agafem el Camí d'Ogassa,pista formigonada, que no deixem fins al poble.
Sant Martí Surroca, el Meridià Verd i Camprodón hauran d'esperar. Gran dinar de cel.lebració a Ogassa i cap a les 17:30 baixada a Sant Joan de les Abadesses on un taxi en porta, amb les bicis, de nou a Ribes de Freser.
Gran sortida, molt, molt exigent tan tècnicament per grans pendents de pujada i la pedra de la pista en el tram final com tècnicament per la baixada per una camí de muntanya. Però malgrat les dificultats ens deixar un regust de feina ben feta i per recordar per la bellesa dels boscos, la muntanya -que ens permet pujar i ens regala un dia extraordinari-, i pel desafiament aconseguit
Les fotos expliquen el que és impossible expresar amb paraules:
Llegenda del Compte Arnau snyor del castell de Mataplana (Serra de Montgrony)
El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
Montgtony-Taga:
Diu la llegenda que cada dia, quant es pon el sol, d'entre les aigües del gorg dels Banyuts, surt de l'infern l'esperit d'un cavaller, senyor del Castell de Mataplana, condemnat eternament per les seves maldats deshonestes amb les donzelles, i per sous mal pagats als obrers que vàrem construir les escales del Santuari de Montgrony. També diu que s'entafora dins el Forat de Sant Ou per anar a sortir a les Coves de Ribes o al pou del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. I que des del cim del Taga vigila les seves terres, és el Comte Arnau.
El Taga, de formes arrodonides, inspiraren a Xirinacs com a símbol de fraternitat i maternitat:
La Senyora del Taga, displicent, mira
l’eternitat des de les seves altures
desarbrades, només coberta amb un
sensual borrissol de gespa alpina.
De Ribes de Fresser a Camprodon
Per Bruguera, Coll de Jou (pujada al Taga) i Sant Martí Surroca.
Tornada a Ribes
Aprox 35 km i +1550m
Tornada a Ribes
Aprox 35 km i +1550m
Finalment canviem el camí per fer una ruta més exigent i hem de prescindir de Sant Martí Surroca, Meridià Verd i Camprodon. la ruta dinal és:
Ens posem en marxa molt a prop de l'estació del Carrilet de Ribes i iniciem la pujada a Bruguera. Anem guanyant alçada per una carretera asfaltada que despres de 3 km ens deixa veure ja la creu del Taga mirant a l'Oest.
Tot just arribant a Bruguera (km 5 de la ruta) decidim canviar l'itinerari i en comptes de continuar pel Camí de Bruguera a Coll de Jou (cara Sud del Taga), Agafem una pista a esquerra cap els Plans de la Massana per atacar el Taga per la seva cara Nord, per Pardines.
Anar a buscar la pista de Pardines des del lloc on estavem resulta ser un camí ben llarg. Increiblement maco però llarg entre boscos prats i sota l'atenta mirada del Puigmal ben present en tota la sortida i amb una catifa de fulles de tardor en tots els ocres possibles.
Finalment iniciem la pista de Pardines al Taga el Torrent del Bosc Fosc que ens deixarà a 1850m. Despres d'uns primers troços amb un pendent raonable comença a enfilar-se fins al punt que pocs de nosaltres són capaços de fer les pudadotes sobre de la bici.
Comença a aprareixer la cara Nord de la Serra Cavallera amb uns colors de tardor espectaculars i anem guanyant alçada poc a poc.
Quan arribem als Camps de Vencerola, els arbres desapareixen i tenim una vista espectacular de l'Olla de Nuria, Puigmal ,etc. a més a més de veure la Serra Cavallera en tota la seva extensió coronada a l'Oest pel Taga. La pista perd pendent però guanya en dificultat tècnica perque esdevé una laberint de pedres pràcticament impossible de pedalar.
Continuem pujant Pels llisos de Vencerola per arribar al Pou del Taga on ens dividim en dos grups. Un que puja al Taga amb les Bicis anant a buscar l'Oeste de la carena del cim (queden 1,5 km i 150m per fer cim) i un altre que es dirigeix a la Portella d'Ogassa pel Bac de Conivella per torbar-se amb el grup que farà cim quan baixi per la carena en direcció a la Portella.
Es fa cim
I baixada pet torrent de la Font del Freixe ... i quina baixada. Si la pujada havia estat tremenda, la baixada està a ' l'alcáda' de la pujada. De fet la baixada és el camí habitual del taga per fer cim des de Sant Martí d'Ogassa. Però dels excursionistes ....
Arribem finalment a Sant Martí d'Ogassa a les 14h. molt més tard del que estava previst i prenem la decisió d'anar a dinar a Ogassa i finalitzar allà la sortida. Agafem el Camí d'Ogassa,pista formigonada, que no deixem fins al poble.
Sant Martí Surroca, el Meridià Verd i Camprodón hauran d'esperar. Gran dinar de cel.lebració a Ogassa i cap a les 17:30 baixada a Sant Joan de les Abadesses on un taxi en porta, amb les bicis, de nou a Ribes de Freser.
Gran sortida, molt, molt exigent tan tècnicament per grans pendents de pujada i la pedra de la pista en el tram final com tècnicament per la baixada per una camí de muntanya. Però malgrat les dificultats ens deixar un regust de feina ben feta i per recordar per la bellesa dels boscos, la muntanya -que ens permet pujar i ens regala un dia extraordinari-, i pel desafiament aconseguit
Les fotos expliquen el que és impossible expresar amb paraules:
Llegenda del Compte Arnau snyor del castell de Mataplana (Serra de Montgrony)
El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
Montgtony-Taga:
Diu la llegenda que cada dia, quant es pon el sol, d'entre les aigües del gorg dels Banyuts, surt de l'infern l'esperit d'un cavaller, senyor del Castell de Mataplana, condemnat eternament per les seves maldats deshonestes amb les donzelles, i per sous mal pagats als obrers que vàrem construir les escales del Santuari de Montgrony. També diu que s'entafora dins el Forat de Sant Ou per anar a sortir a les Coves de Ribes o al pou del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. I que des del cim del Taga vigila les seves terres, és el Comte Arnau.
El Taga, de formes arrodonides, inspiraren a Xirinacs com a símbol de fraternitat i maternitat:
La Senyora del Taga, displicent, mira
l’eternitat des de les seves altures
desarbrades, només coberta amb un
sensual borrissol de gespa alpina.